Big Data o Big Brother?

Enviado por guillem el Jue, 17/10/2019 - 11:07

En aquesta entrada volem cridar l’atenció sobre el que està passat amb les dades personals, com s’obtenen i quin ús se’n pot fer d’elles. En el Biz Barcelona 2019, Jordi Urbea vicepresident d’Ogilvy Espanya, important empresa de publicitat, deia que “Vosaltres sou dades amb cames ... ho sabem tot de vosaltres”. Adjuntem un vídeo de Chema Alonso, hacker i membre del Consell Executiu de Telefónica, molt il·lustratiu sobre el Big Data.

A l’edició de Biz Barcelona del 2019 hi va haver diverses conferències en la que es va tractar el  tema de les dades i concretament què passa quan hi ha moltes dades (però moltes moltes) i aquestes son personals.

Internet ha permès obtenir moltes dades i de tota mena, tant d’aspectes físics, com de les persones i del seu comportament. Es poden guardar amb un cost baix i l’actual capacitat dels ordinadors permet tractar-les de manera ràpida i segons programes cada cop més sofisticats i intel·ligents. 

Què és Big Data?

Es parla de big data, o dades massives, quan aquestes s’obtenen en una immensa quantitat (volum), molt ràpidament (velocitat) i en formats molt diferents (varietat), i es vol extreure d’elles resultats per prendre decisions. Actualment, amb les eines de hardware i software disponibles, es possible recollir-les, desar-les i tractar-les. 

Aquesta introducció és per presentar un vídeo en el que Chema Alonso, hacker i membre del Consell Executiu de Telefónica, parla del que saben les empreses d’internet de nosaltres. Com deia Jordi Urbea d’Ogilvy Barcelona: “Vosaltres sou dades amb cames ... ho sabem tot de vosaltres”. Penso que ajuda a obrir els ulls a una realitat a vegades desconeguda i a vegades ignorada. Però és el que hi ha ... i què hi haurà desprès?

Origen i ús de les dades del Big Data

Algunes idees (realitats) que comenta en Chema i que faran pensar (resum per si teniu poc temps per veure el vídeo): 

  • Les dades son bones perquè poden ajudar a moltes coses. Però, com el foc, tot depèn de quines siguin i com es facin servir.
  • Les noticies falses es posen a l’abast dels grups de persones a les que es vol influir (i no a altres). Això suposa conèixer molt bé a quin perfil tenen les persones. I els destinataris les admeten com a verídiques. 
  • Obtenint les dades de la gent directament dels seu comportament i creuant les de diverses fonts, es té un coneixement molt més verídic que si es fa una enquesta.
  • La clau és recollir moltes dades i construir un perfil:
    • Al baixar una aplicació gratuïta al mòbil que captura la posició geogràfica, i amb això es sap on es viu, on es treballa, si es va al metge, on es compra, si es te cotxe, si es fa esport, si es va a l’església, si es va a actes polítics, si es te un/una amant, ...
    • Llegint els correus electrònics i el que es diu en les aplicacions de missatgeria, escoltant les entrades de veu, el que es cerca en els cercadors, llocs pels que es navega (la navegació privada del navegador és pública per a molts), etc.
    • Desant les dades que identifiquen els dispositius que es fan servir: sistema operatiu, resolució de pantalla, fonts instal·lades, etc.
    • Extreure metadades (dades de l’autor, xarxa en la que està, ...) de documents ofimàtics penjats a la xarxa, esbrinar en quins webs es té compta (i així es sap que li agrada o interessa) a l'intentar accedir-hi i analitzant la resposta, etc.
  • Les aplicacions gratuïtes es paguen amb les dades que els hi donem sense saber-ho i amb el temps que els hi dediquem. Aquestes dades es venen a data brokers que les creuen creant perfils.
  • Quan, en compliment de la llei de GPDR, s’accepten les cookies, s’està acceptant la transmissió de dades a terceres empreses (poden ser desenes) que faran amb elles el que vulguin. 
  • Cambridge Analytica tenia entre 4000 i 5000 dades de 230 milions de persones.
  • Amb intel·ligència artificial es poden crear fotografies falses de gent real, i també vídeos i àudios. Substitueixen a una persona per un altre, fent-li fer alguna cosa que no ha fet mai. Adjuntem un exemple amb Barack Obama. Això permet suplantar la identitat amb conseqüències molt importants en tota mena d’àmbits, tant públics com privats.

Tenir les nostres dades són llaminadures per a molts. Cal tenir coneixement de les dades que generem i control del que fem amb la privacitat. Que no digueu que no us hem avisat! 

(Imatge: PixxlTeufel, Pixabay)

Big Data o Big Brother?

Añadir nuevo comentario

Para añadir un comentario es obligatorio leer el aviso legal y aceptar las condiciones de uso de la web.
Los comentarios se publican después de su validación por parte de eixos.barcelona.

Esta pregunta es para comprobar si usted es un visitante humano y prevenir envíos de spam automatizado.