Eixos comercials a l’any 2019? APEUs?

En el post anterior, dèiem que els eixos comercials tenen una manca de recursos crònica, que es tradueix en un cercle viciós: no tenen mitjans per fer les accions que voldrien (nous serveis pel associats, esdeveniments en el barri, ...), i com que no ho les fan, no tenen prou arguments per tenir més socis (i per tant més recursos).

BIDs a San Diego

Si a això s’ajunta la burocràcia (en la que s’esmerça moltes hores), les subvencions parcials, ... el seu objectiu de promoció del comerç i professionals del barri queda molt minvada.

Des de fa un cert temps, a Barcelona s’han estudiat noves maneres de fer per millorar la situació, i concretament els BIDs (Business Improvement District), traduïts com APEUs (Àrees de Promoció Econòmica Urbana).  Per exemple,

  • el 2006 la Diputació de Barcelona va promoure un viatge al Regne Unit per conèixer de prop els BIDs,
  • el 2017 l’Ajuntament de Barcelona amb l’escola de negocis IESE varen fer unes jornades amb els eixos i associacions de Barcelona i rodalies sobre els BIDs (que es van traduir en dos proves pilot, de les que no s’han fet públics els resultats)
  • i aquest mes de juliol, la Generalitat de Catalunya ha presentat l’avantprojecte de la implementació dels BIDs en el nostre país. 

Què és un BID - APEU?

La Wikipèdia diu que és una associació publico-privada en la que els negocis que estan dins d’un àrea definida paguen un cànon o impost específic a canvi de millores pactades en aquella zona, com poden ser aspectes de seguretat, neteja, inversions en promoció, etc. Són serveis complementaris, no substitutius, dels que presta l’ajuntament. 

Segons la directora general de comerç de la Generalitat, Muntsa Vilalta, "la finalitat de les APEUs és facilitar la modernització i la promoció de determinades zones urbanes, millorar la qualitat de l’entorn urbà mitjançant actuacions sostenibles, consolidar el model de ciutat compacta, complexa i cohesionada i mediambientalment eficient, incrementar la competitivitat de les empreses i afavorir la creació d’ocupació" (http://ccam.gencat.cat/ca/detalls/noticia/20190712_presentacio_llei_APEUS).

Breument, què pot oferir un APEU?

(no entrem en l’avantprojecte ja que s’han presentat esmenes i falta el redactat definitiu)

  • Es constitueix un APEU a partir d’una votació entre tots els agents econòmics d’una zona prefixada. Es marca un criteri per determinar si s’accepta o no el resultat (com el percentatge de vots afirmatius sobre un valor mínim de participació). 
  • Els agents econòmics poden ser els propietaris dels locals i/o els comerciants i professionals.
  • L’aprovació de l’APEU depèn de l’ajuntament, havent estudiat la documentació presentada. Es crea un conveni entre l’APEU i l’ajuntament.
  • Els agents econòmics situats en el territori de l’APEU paguen una quota. Tots ells. Aquesta quota depèn de la mida del local. La pot recollir l’ajuntament i desprès traspassar el seu import global a l’APEU.
  • L’APEU està gestionat per professionals qualificats, amb una junta i càrrecs formats per socis escollits.
  • Es manté l’equip de l’APEU durant un període de temps prefixat, com per exemple, 5 anys.
  • L’APEU pot buscar fonts de finançament addicional, via venda de serveis, patrocinis, etc.

Aquest concepte es va implementar per primer cop al Bloor Est Village de Toronto el 1970 (altres diuen que el Barri Xinès de Los Angles, però això és irrellevant), és a dir, fa casi 50 anys, quan internet era ARPANET a UCLA, ni es somiava en el comerç electrònic, els mòbils eren dispositius d’Star Trek, el món estava en mans de representants i distribuïdors, ... 

Realment els APEUs seran una solució o ja estan obsolets abans de néixer? I poden trigar a fer-ho, ja que primer s’ha de fer el projecte de llei, aprovar-la, superar les impugnacions de l’Estat Espanyol, el TC, ... i arrancar el laboriós procés de constitució. I mentrestant els Amazon, AliExpress,  ... segueixen a velocitat de creuer.