2021: La gran oportunitat pel comerç local

Certament, l’any 2020 passarà a la història com un any destacable: la primera pandèmia global que va aturar a tot el món sencer durant molts mesos. Las conseqüències del covid han estat dures: familiars i amics perduts (i en condicions que ningú s’hauria imaginat), manca d’ingressos, negocis que tanquen, gestió erràtica de la situació, etc.

Però hem descobert la fragilitat de la nostra civilització. Molts encara no n’erem conscients, vivint en la utopia del progrés continuo i sense fi, en la comoditat d’una societat occidental opulenta pendent de coses innecessàries. La pandèmia ha estat un shock i a la vegada una oportunitat per parar, pensar, i plantejar-nos moltes coses (també a nivell personal).

Pel que fa al comerç, els confinaments han fet molt de mal: alguns no han pogut aguantar i han tancat, altres han trobat l’excusa per fer-ho, ... i com a conseqüència han desaparegut establiments. Però per a altres ha estat l’oportunitat de reinventar-se, de trobar un nou enfocament de la seva activitat.

Era inevitable la digitalització del comerç, que s’anava fent poc a poc, malgrat els esforços d’institucions i associacions de comerciants. Durant aquests dies ha aparegut el fantasma d’Amazon, que semblava que anava a arrasar-ho tot, fins el punt que alguns governants (i governantes) han sortit als mitjans a dir que no es compri a Amazon .... Però de fet aquesta empresa s’han convertit en el comerç de proximitat per excel·lència: té el seu aparador en el nostre mòbil, el pagament en el nostre mòbil, ... t’ho emboliquen i t’ho porten a casa. I ho pots tornar gratis si no t’agrada.

Ja hem tractat l’omnicanalitat en aquesta pàgina, però ara es fa més urgent que mai. Sembla que per alguns això és tenir una botiga virtual, pròpia o en un mercat virtual (marketplace) i ja està. Res més lluny de la realitat: omnicanalitat vol dir servei i servei de la manera que el client vol ser atès: presencialment, per telèfon, whatsapp, correu electrònic, xat de la botiga virtual, ...

Estan sortint moltes iniciatives de mercats virtuals, i se’n fan ressò tant els diaris digitals com viaempresa.cat, com els de paper a Catalunya (Ara, La Vanguardia) i arreu, com a Le Figaro a França.

L’article de Le Figaro és especialment interessant, ja que fa èmfasi en uns aspectes que hem tractat en aquestes pàgines:

• Un mercat virtual no s’improvisa: cal tecnologia, però sobretot dedicació. Donar d’alta els articles és feixuc, mantenir stocks i preus ha de ser constant per donar  servei, cal atendre les consultes, les reclamacions, ... 
• Cal animació: promocions, descomptes, accions promocionals, ... Com diu el gerent de Ciss, Romaric Riquoir, empresa que desenvolupa mercats virtuals: “... moltes plataformes semblen més un directori que un lloc que desencadeni compres”. Si no hi ha vendes, ja siguin on line o en la pròpia botiga, el mercat és un fracàs.
• Moltes plataformes estan promogudes per associacions de comerciants (i per associacions d’associacions, com la federació nacional Vitrines de France), amb el suport de les autoritats locals. Les associacions són les que habitualment organitzen les dinamitzacions locals: fires, rutes de tapes, etc.
• És essencial la implicació dels comerciants. Com diu Andrea Paoletti, president de Vitrines de Nevers: "Hem d’acompanyar als comerciants. Explicar que no és una solució competitiva per a la seva botiga física”. S’han de formar, ajudar en les tasques de manteniment de dades i atendre Ies seves consultes.
• El paper de les associacions de comerciants és essencial, ja que proporcionen una sinergia a nivell local (poble, barri) que difícilment poden fer els comerciants individualment. I aquest paper no correspon a les autoritats municipals, que tenen interessos diferents als dels comerciants: han de recolzar i deixar fer.

2021 es presenta com un any molt interessant pel comerç local, que ha de trobar el seu lloc en el segle XXI.