Què li demanem a un marketplace (part 1)?

Estem vivint el despertar d’un conjunt de mercats virtuals que tenen l’objectiu de fer-se un lloc en el mercat online i ser competència a monstres globals com Amazon o AliExpress, uns aprofitant plataformes tecnològiques ja existents en altres llocs, altres amb programari de codi lliure i altres amb desenvolupaments a mida.

Barcelona ha viscut les últimes setmanes de l’any 2021 la bogeria (pels que se’n van assabentar, tant comerços com clients) del bcnmarket, promogut pel seu Ajuntament, amb la idea de promoure el comerç de proximitat. Ara per ara, de comerç electrònic en té poc, i sols ha estat una web de descomptes amb els bonus consum, en la que es regalaven 10 euros per cada compra (presencial, en la botiga) superior a 20, amb un procediment complexa tant pel comprador com pel comerciant. S’han dedicat uns quatre milions d’euros a finançar aquests bonus.

Iniciatives com l’anterior fan pensar com ha de ser un mercat virtual per que realment afavoreixi el comerç local i que aquest pugui competir amb els grans operadors.

• Ha de tenir una gran varietat de productes, de manera que puguis trobar pràcticament qualsevol article. Això implica que necessita una massa important de comerços. Si no es troba el que es busca, es va a un altre plataforma (segurament una global).
• Preus interessants. És complicat competir amb els grans, gracies a la seva capacitat de compra (i de clonar productes d’èxit amb marca pròpia). L’argument del preu és important, però molts cops no és definitiu: la botiga pot compensar la diferència amb serveis addicionals sobre el producte, facilitant la seva devolució o substitució, entrant en un programa de fidelització tant online com offline, etc. És a dir, fer servir les avantatges de la presencialitat i que l’atenció és realitzada per humans amb els que es pot interactuar cara a cara.
• Sistema senzill per a tothom. Els bonus consum de bcnmarket eren complicats: la intermediació es feia mitjançant un codi QR, que el futur comprador havia d’obtenir del web, i que era validat pel comerciant amb algun dispositiu que lleigs aquests codis. Si no en tenia, havia de introduir manualment els 16 dígits.
• Pagar un sol cop, amb el màxim número de sistemes de pagament, encara que els productes siguin de botigues diferents.
• Rebre les comandes juntes, ja sigui a casa o en un establiment concret. Integrat amb el sistema de gestió de la botiga (si es que la botiga en té algun ... però això és un altre tema). Tant el manteniment de les dades dels productes (preus i stocks) com les vendes fetes.
• Pensat per fer-lo servir principalment amb el mòbil, de manera molt intuïtiva i ràpida: cerca per veu, atenent a la proximitat i preferències de l’usuari, presentació clara dels resultats, termes de lliurament preestablerts, pagament senzill, seguiment de la comanda, contacte amb les botigues per aclariments, etc.
• Vinculació amb xarxes socials tant del mercat virtual com de la botiga concreta, com a mitjà de promoció.

Les botigues locals tenen capacitat, en el millor dels casos, de fer (amb temps i recursos) una botiga virtual, però difícilment la podran donar a conèixer més enllà dels seus clients habituals. La seva integració en un mercat virtual li pot proporcionar la sinèrgia que d’altre manera no tindria. Però, quin mercat? Un global? Una iniciativa local?

(continuarà ...)